El curs 2007-2008 el grup d'Aula Oberta va treballar ,a partir de les Llegendes de Corbera ,maquetes d'indrets del municipi dels que es parla en aquestes històries.
Us n' explicarem alguna:
LA LLEGENDA DEL BANDOLER
S'aixecava un dia molt fred i uns petits raigs de sol al bell mig dels núvols acaronaven les eixutes galtes d'un home, en Sàbat. Un home de mirada fosca, que contemplava des de la presó comuna del Castell de Corbera la imatge del Monestir de Sant Ponç que es dibuixava entre pinedes i alzinars.
Un mes de desembre de meitat del segle XVI aquell home aspre i misteriós, esperava la mort a la forca que ja s'enlairava al Coll Roig. Estava tranquil, com qui sap que ha acabat una feina i per això volia recordar el camí fet al llarg de la seva vida.
Va néixer a Can Moriscot una primavera de feia més de trenta anys. Fill d'una morenassa alta, ben plantada i amb uns ulls negres que es feien estimar. El vailet era com un picarol que corria per les fondalades i turons. Del seu pare no en sabia res.
Recordava la seva infantesa mancat de tot, però ric en vivències al costat de la seva mare. Va arribar un dia en què tot això es va acabar i arraconat amb la seva mare van anar a parar a una petita casa de pescadors a la costa del Garraf. Encara no podia esbrinar el per què de la tristor dels ulls de la seva mare, només era un xicot que saltava i corria pels penya-segats vora del mar.
El nen s'ha convertit en un jove i la mare ha perdut la frescor dels seus ulls negres. Està malalta, molt malalta i el jove pateix amb dolor veient com la vida d'aquella dona s'apaga a poc a poc.
Una nit veient el seu final a prop, la mare li confessa la veritat del seu origen. El seu pare és un poderós cavaller de la Baronia de Corbera i ell no és fruit de l'amor , sinó d'una violació arrancada de la necessitat i de la força.
Dins del seu pit va començar a créixer l'odi i el desig de venjança. En aquell moment decideix el futur de la seva vida: convertir-se en bandoler.
Uns incontrolats i desafortunats robatoris, incendis i crims van començar a crear la llegenda la voltant del jove Sàbat. La seva idea principal era sempre com poder netejar l'honor de la seva mare, trepitjat pels poderosos. En les seves constants malifetes sempre s'anava apropant al poble de Corbera, la rancúnia que el rossegava per dins l'empenyia cap allà sense descans.
Un mes de novembre fred i plujós un grup de bandolers descansa sota una alzina prop de l'església de Sant Ponç. Una mica separat del grup hi ha el jove bandoler que contempla la silueta del castell de Corbera dalt del turó. Una ganyota se li va dibuixar als llavis i no sembla pas que fos un somriure, està decidint el seu futur, vivint el present i esborrant el passat. Busca un home de qui en va saber el nom dels llavis de sa mare abans de morir dies passats als seus braços.
El grup de bandolers no s'encomana a ningú per assaltar el Castell de Corbera en una nit de festa. De sobte un gran aldarull interromp la festa. Els bandolers, amb el seu cap al davant trenquen les portes del Castell i porten a terme un esclat de sang per damunt de les taules del banquet. La sala principal es converteix en un immens escorxador en una nit que es farà molt llarga.
En Sàbat, dins la cel·la no vol recordar res més de la seva vida. S'acaba el temps de viure, la forca l'espera.
La llegenda ens diu que el seu cap es va col·locar dins d'una gàbia de ferro dalt d'un llarg pal de fusta en un puig d'una muntanya. La gàbia va estar penjada anys i anys i del cap en queden només el ossos i la calavera.
???L'ENIGMA: Alguns avis i gent gran de les rodalies expliquen que quan feia vent la testa saltava de banda a banda de la gàbia fent un soroll tètric que feia esborronar els veïns que passaven pel camí per anar de Sant Andreu de la Barca fins a Corbera.
Sabeu com s'en diu de la serra que separa aquests dos pobles?
No hay comentarios:
Publicar un comentario